Category Archives: Uncategorized

MON ANAM! MARXEM!

Hola, marxem, a partir d’ara ens trobareu a http://lafontdelvi.blogspot.com

Torna Cantatataula!! al Fènix de Vila Seca el 8 de maig a les 2,30

La Companyia de la Font del Vi  torna a fer Cantatataula. Aquest cop serà a la Fira de Música al Carrer de Vila Seca. Serem el dissabte 8 de maig a les 2,30 al Restaurant el Fènix, per menjar, beure i cantar amb vosaltres al vi, la sopa, l’amanida, el pollastre i els pastissets…si no vau cantar amb nosaltres a Banyoles, ara és l’ocasió!

Vam cantar amb la gent al Festival Aphonica de Banyoles el 24 de juny al vespre

Quin riure!! i la sopa estava boníssima!

la setmana que ve us ensenyo les fotos, vinga.

tantes tasses de café

Ja s’ha anunciat l’estrena oficial de Cantatataula, http://www.octubredigital.com/aphonica/aphonica2009/24.htm

Diumenge 31 esteu convidats a l’assaig general de Cantatataula al Festival Panorama d’Olot.Però com que sabem que sou lents, i molts us ho perdreu, doneu un cop d’ull al Telenotícies nit, de TV3 i des d’allà us saludarem. I aneu reservant per sopar amb nosaltres el 24 de juny al Festival Aphonica de Banyoles…

Estovalles que canten: si no veniu diumenge 31 a Olot, encara us queda l’estrena a Banyoles el 24 de juny

cantataula taula blava

Les estovalles cantadores
som de la taula les faldilles
plenes de solfa.
Com una alegre banderola
portem la música de l’àpat
cap a la brega;
ara que som en temps de folga
i el sol se’n va cap a la colga.

Ai quina gresca!
La vida és fresca!
D’un gran sunami
som a la cresta!

Ja falta menys!

La Companyia

El 31 de maig preestrena de CANTATATAULA al Restaurant Garrotxa d’Olot, com a cloenda del Festival Panorama

..a pulmó acústic

CANTATATAULA

A diferència de cantar a la taverna ajudats pel vi, o en una sobretaula després de dinar, el que proposem és un àpat cantat. Hi ha un menú preestablert -sopa de peix, amanida, pollastre de pagès, pastissets de mel, i cafè-, i cantem cançons molt directament relacionades amb aquests menjars, i també amb els brindis. El to en general és d’una ironia fina, poètica, festiva, amb algunes trencadisses, i sobretot molt entenedora. Cantar “Sopa de Peix” en el moment que entren al menjador les soperes fumejants pot enriquir l’experiència posterior de prendre la sopa amb un munt de suggeriments i ressonàncies,   descobriments…; en aquest sentit em sembla que és molt important cuidar la part subjectiva de l’espectacle, l’experiència concreta del menjar, les sensacions que això produeix

L’equilibri entre aquest aspecte subjectiu i l’aspecte més festiu i participatiu, que s’exterioritza en els passatges on els convidats canten, aquest equilibri em sembla que és una de les claus de l’espectacle. És un sopar, i hi ha moments que es menja, es parla, i no passa res. Cal que sigui així, i les sorpreses ja les portaran les músiques i les cançons.
Més cap al final, amb el recitat/blues dels Pastissets de mel i després amb la història del Doctor Fetge, i amb el Rap del Cafè, l’espectacle trenca el guió i s’obre a noves perspectives. I finalment la Cançó de la Migdiada ens convidarà tots a dormir l’àpat.

Salvador Giralt